"-Li he de donar les gràcies i no em deixa. Ara que, ¿sap?, si em treuen d'aquí serà l'enterrament. Potser el que comprarà la casa se'm quedarà... com el senyoret Francesc. Jo li diré que la feina la faig com un de jove... amb més coneixement. Vostè sap tot el que ha passat i sap que la Cecília se'm va morir. I és la vida. Però mentre jo sigui aquí no serà ben bé morta... Cregui que és la veritat; no serà morta del tot... Hi sóc d'ençà que vaig fer el soldat, en aquesta casa; ja li ho vaig explicar. Dia darrera dia... Miri com està el jardí. Per sentir-ne la força i l'olor, aquesta és la millor hora. Miri els til·lers... ¿Veu les fulles com els temolen i ens escolten? Vostè riu... Si un dia es passeja de nit per sota els arbres, ja veurà que n'hi dirà de coses aquest jardí...
   Ens vam separar allà, al peu del mirador, i va ser, com si diguéssim, l'acabament de la història."
                                                                             Pàg. 211. "Jardí vora el mar" Mercè Rodoreda

                                                                                

Aquest fragment és l'últim paràgraf de "Jardí vora el mar", el final. Mercè Rodoreda utilitza una tècnica que permet tancar definitivament la història; no es podria seguir ja que el jardiner ho diu:"- L'acabament de la història".
He triat aquest fragment perquè la Cecília va ser tan important pel jardiner que si ell marxés algun dia, es com si deixés la seva estimada allí i l'abandonés. Jo crec que ell pensa, d'una certa manera, que com que tots els records amb ella estan en aquesta casa, si marxés es com si deixés tots aquests records allí.
 En la casa hi ha moltes coses que li recorda coses de la Cecília com per exemple el balancí, el palet,el jardí... i el jardiner no vol deixar enrere tota aquesta meravellosa història amorosa que ha viscut fa molts anys. La Cecília el va marcar per tota la seva vida, i això, és l'amor. Com bé diu ell: "- Sense la Cecília és el final".

Rose Bozon-Vialle 2n BAT C